Tornarem de 9... si és que ens vam anar algun dia...
...i mentre, podem celebrar aquest 9 d'octubre, llegint la poesia de Marc Granell, recentment guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes. Marc Granell (València, 19 d'abril de 1953), va formar part, des de l'inici de la seua carrera com escriptor, del grup de poetes i narradors que revolucionaria la literatura valenciana. Fundador juntament amb Adolf Beltran, Josep Piera i Eduard J. Verger, de la revista literària Cairell (1979-1981), que va donar a conéixer tota una nova generació de poetes valencians.
Granell ha sigut també guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés (1976), Premi Ausiàs March (1979) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en tres ocasions (1991, 1992 i 2016).
"El poeta Marc Granell rep amb il·lusió el Premi de les Lletres que atorga la Generalitat per a commemorar el Nou d'Octubre" 👉Llegir la notícia👈
Cançó de bressol per a despertar consciències · Mireia Vives i Borja Penalba
CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES
La meua xiqueta és l’ama
de l’asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,
només fam, por i fred.
Non nineta non
Non non nineta
La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava
per als rics de l’occident.
Non nineta non
Non non nineta
La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent,
morta d’espant i de gana,
d’una guerra que no entén.
Non nineta non
Non non nineta
La meua xiqueta xafa
jugant i sense voler
una mina que, amagada,
li cega de colp els peus.
Non nineta non
Non non nineta
La meua xiqueta clama
des de tots els continents
justícia que acabe amb tanta
misèria i tant patiment.
Granell, Marc. “Cançó de bressol per despertar consciències”
Cançó de bressol per a despertar consciències, Marc Granell. Maria Franco, IES Francesc Ferrer i Guàrdia (2018)
La Comissió 9 d’Octubre crida a celebrar una diada diferent, amb una concentració simbòlica i accions virtuals.
Enguany no omplirem els carrers, ajuda'ns a omplir la xarxa! #9Octubre2020
Pugeu a les xarxes fotografies i vídeos amb l'etiqueta #9Octubre2020 :
Amb el lema de la convocatòria, Construïm el País Valencià: drets, autogovern, llengua.
Amb imatges d'altres anys recordem d’on venim.
Amb les reivindicacions d'enguany reivindiquem on volem arribar.
El 9 d'octubre commemorem l'entrada a la ciutat de València del Rei en Jaume I l'any 1238.
Som una terra diversa
Amb platja i muntanya, ciutats i pobles, horta i secà. Amb llengües germanes que conviuen en harmonia. Amb persones de 183 països que són tan valencianes com les nascudes entre el Sénia i el Segura. Som una terra diversa i eixa és la nostra riquesa, el trampolí que ens ha d’impulsar cap al futur.
Som una terra d'igualtat
Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d'Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol Les nostres reines, la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.
La mostra, inaugurada aquest dimarts, exhibeix dihuit grans lones a la façana del Palau de la Generalitat amb il·lustracions dissenyades per Lawerta. Com a complement, un llibre escrit per l'historiador medievalista Vicent Baydal, professor de la Universitat Jaume I, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les reines amb el títol 'Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València'.
Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, "la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l'oblit d'unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d'Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l'Humà. A més, hem enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les nostres reines oblidades".
Al pròleg del llibre, l'historiador Vicent Baydal destaca els dos principals papers atribuïts a les reines medievals. D'un costat, «la seua vàlua geoestratègica en el tauler diplomàtic» a l'hora de formalitzar els enllaços matrimonials. De l'altre costat, la tasca primordial de "concebre fills" per garantir "la continuïtat de la dinastia reial i una alta probabilitat de successió pacífica en el fatídic moment de la mort dels monarques regnants".
No obstant això, com es posa de relleu en el projecte divulgatiu, "no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d'Aragó o en algun dels seus diversos territoris: Elionor de Sicília, Violant de Bar, la citada Maria de Luna, Maria de Castella, Joana Enríquez, Germana de Foix, totes elles marcaren amb la seua empremta personal decisions polítiques que afectaren milers d'habitants dels seus regnes. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història".
Les reines rescatades, amb una imatge modernitzada, foren les casades amb Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l'Humà, Ferran el d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic. Són les següents:
Violant d'Hongria (1235-1251), la reina Fundadora, que va exercir una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procés de conquesta de les terres valencianes junt a Jaume I.
Constança de Sicília (1276-1285), la reina de les Vespres Sicilianes, que va marcar l'orientació itàlica de la Corona d'Aragó durant les centúries posteriors.
Blanca d'Anjou (1295-1310), la reina de la Pau, que va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticament consecutius.
Maria de Xipre (1315-1322), la reina d'Ultramar, que va morir sense descendència.
Elisenda de Montcada (1322-1327), la reina de Pedralbes, que va cuidar de Jaume II fins a la seua mort.
Elionor de Castella (1329-1336), la reina Rebutjada, que va estar enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, la qual cosa va ocasionar el motí de Francesc de Vinatea en 1332.
Maria de Navarra (1338-1347), la reina de la Unió: els seus tres primers descendents foren xiquetes fet que va induir el rei Pere el Cerimoniós a fer reconèixer la primogènita, Constança, com a hereva del tron, la qual cosa va ocasionar la revolta de la Unió.
Elionor de Portugal (1347-1348), la reina de la Pesta, que va morir víctima del primer gran brot europeu de Pesta Negra.
Elionor de Sicília (1349-1375), la reina Gran, que va oferir un llarg període d'estabilitat matrimonial i successòria en la Corona i que va mostrar amplis dots de comandament i fou la primera reina a ocupar el càrrec de lloctinent general.
Sibil·la de Fortià (1377-1387), la reina Empordanesa, enfrontada amb els infants Joan i Martí a partir del seu casament amb Pere el Cerimoniós.
Violant de Bar (1387-1396), la reina Ostentosa, el regnat de la qual es va caracteritzar per l'exuberància de la cort reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant.
Maria de Luna (1396-1406), la reina Compromesa, morta a Vila-real, que va exercir importants tasques de govern en els diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Margarida de Prades (1409-1410), la reina de l'Esperança, marcada per no haver aconseguit quedar-se embarassada de Martí l'Humà en els huit mesos i mig que va durar el matrimoni fins a la mort del monarca.
Elionor d'Alburquerque (1412-1416), la reina Rica, l'immens patrimoni de la qual va ajudar el seu marit, l'infant de Castella Ferran de Trastàmara, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp de 1412.
Maria de Castella (1416-1458), la reina Governant, morta a València sense fills, que va assumir destacades responsabilitats polítiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d'Aragó mentre el seu marit Alfons el Magnànim residia a Nàpols.
Joana Enríquez (1458-1468), la reina Animosa, que va auxiliar el rei Joan II en les seues guerres quan heretà el tron de la Corona d'Aragó.
Isabel de Castella (1479-1504), la reina Forta, que va esdevindre reina de Castella i, pel seu casament amb Ferran d'Aragó, s'acabà produint la unió castellanoaragonesa i foren anomenats els Reis Catòlics.
I Germana de Foix (1505-1516), la reina Virreina, morta a Llíria, que va ser nomenada virreina del Regne de València, on va reprimir els agermanats i va mantindre una sumptuosa cort renaixentista.
Al Palau de la Generalitat es poden aconseguir fullets informatius que resumeixen el paper de cada reina. El llibre, en edició no venal, es repartirà als ajuntaments, centres educatius i al públic assistent als actes culturals preparats entre els dies 1 i 9 d'octubre al Palau fins a esgotar-se les existències.
Hui divendres 4 d'octubre a les 18.00h tindrà lloc el contacontes "El viatge de Flop" de la mà de l'associació LAMBDA. Aquesta activitat donarà la benvinguda als més menuts a les instal·lacions de la nova Biblioteca Municipal (al carrer Polo Bernabé, 27. Al costat de l'escola).
A més a més la nova Biblioteca estarà oberta, ja en horari habitual, de dilluns a divendres de 9h a 14h i de 16h a 20h a partir del dilluns 7 d'octubre.
Actualització: La nova Biblioteca es va omplir, i tots vàrem gaudir amb El Viatge de Flop.
-o0o-
Dins la programació del 9 d'octubre, diumenge 6 podrem anar amb els més menuts a la Plaça Sebastiàn Langa on gaudirem amb els jocs tradicionals. Tot seguit, passeig poètic acompanyat de dolçaina i tabal:
Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d'Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol Les nostres reines, la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.
