Els grups de WhatsApp de pares: glups!
CADA COP EM TROBO més mestres preocupats pels danys col·laterals dels grups de WhatsApp de pares i mares. I cada cop em trobo més pares desbordats, atabalats per la pressió que suposen, però incapaços de sortir-ne, per por de les conseqüències d’aquell missatge delator que diu “en Carles ha deixat el grup”. Glups, què diran de mi ara.
Els trobo pesats, en general, redundants i atabaladors. I sap greu perquè tenen una utilitat enorme per a cites esportives, aclariments diversos i convocatòries concretes. Si hi hagués un mínim de contenció. Però és evident que estem pagant les novatades de la nova joguina, i hi ha un abús de quantitat de missatges inútils, i sovint poca o nul·la reflexió sobre on arribarà el que deixes dit sense pensar-hi gaire.
El que és preocupant de debò és quan aquests grups interfereixen clarament en la pau entre famílies, i entre famílies i mestres, perquè s’hi eleven a nivell públic debats molt personals, o s’hi competeix a veure qui ho fa millor, o directament es critiquen decisions concretes.
I el que és del tot contraproduent és quan els grups suposen que alguns pares s’enviïn els deures o els apunts creient que així ajudaran els seus fills, sense entendre que no hi ha cap favor pitjor que sobreprotegir-los i fer-los la feina. Quan l’escola ensenya als nens a ser responsables i adquirir hàbits, a recordar què han de portar cada dia i explicar-ho ells solets a casa, i els pares muntem un circuit paral·lel que permet a la canalla oblidar-se’n sense conseqüències, és el moment de tancar el mòbil i pensar una estoneta. I si no es pot, gairebé és millor enviar mems que no fer un ús tan poc educatiu d’un grup de pares d’escola.
