La Federació d’Associacions per la Llengua, en consideració a la situació epidemiològica existent i per les recomanacions i resolucions adoptades pel Consell i els ajuntaments valencians a requeriment de les administracions públiques sanitàries com a mesures preventives per a evitar l’expansió del coronavirus (COVID-19), ha decidit ajornar lesTrobades d’Escoles en Valencià 2020 programades les setmanes vinents. Aquesta decisió afecta a les següents trobades:
Mutxamel, 27/03/2020
Benigànim, 28/03/2020
El Campello, 29/03/2020
Rafelbunyol, 29/03/2020
Alfondeguilla, 29/03/2020
Callosa d’en Sarrià, 04/04/2020
Petrer, 04/04/2020
Montolivet, 05/04/2020
Aquesta és una mesura preventiva extraordinària que Escola Valenciana adopta per a vetlar per la salut de la ciutadania, donat el caràcter multitudinari que tenen les trobades i que congreguen milers de persones en cada comarca.
La suspensió de l’activitat també afectarà la resta d’activitats públiques programades per les pròximes setmanes fins que la situació s’estabilitze i no existisca un risc sanitari per a la ciutadania.
Augment de les hores d’entreteniment infantil als mitjans
Escola Valenciana apel·la a la vocació de servei públic que ha de representar À Punt i, per això, considera necessari que tant À Punt com la resta de mitjans comunicació s’adapten a la situació d’emergència sanitària i modifiquen la seua programació, amb un increment a la graella de l’entreteniment infantil i juvenil en valencià.
Escola Valenciana llançarà una campanya per a educar des de casa(seguir llegint)
*rebolica [rebolíka]
1. f. Conjunt de coses desordenades. Quina rebolica que m'ha fet el xiquet en la cuina!
2. f. Avalot, tumult, confusió, desorde. Entre els acampats i els manifestants, s'armà una bona rebolica en la plaça.
** la mestra Doloretes
A llocs com Sant Vicent del Raspeig (poble d' Els Jóvens, autors de la música i intèrprets de la cançó), Sant Joan d'Alacant (poble de Gràcia Jiménez, autora de la lletra), o tants d'altres del sud del País Valencià, moltes xiquetes i xiquets provenen de famílies no valencianoparlants o de famílies que han substituït el valencià nadiu des de fa temps, molts mestres utilitzaren la música popular com a recurs. Un recurs que va ser infal·lible: la música, la fantasia i l'humor, són els millors aliats en mans de xiquetes i xiquets, deixant-los una llavor que perdura amb el temps.
Aquesta "mestra Doloretes", vol ser un homenatge a totes i tots eixos mestres que han fet que el valencià siga (encara) una llengua viva.
Moltes de les mares i pares de l'actualitat, de ben segur que reconeixeran a la mestra Doloretes en algun dels mestres que han tingut a l'escola de Quartell, pionera de les escoles en valencià.
Vaja des d'ací el nostre reconeixement a la tasca de totes i tots eixos mestres que han passat per l'Escola Santa Anna de Quartell. Què estariem fent sense aquelles "Doloretes"?...
***El Maigmó
El Maigmó és una muntanya de 1.296 m d'altitud i situada al cor del Paisatge Protegit del Massís del Maigmó, entre les comarques de l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l'Alcoià.
El Maigmó està entre els termes municipals de Castalla, Agost, Tibi i Petrer, pel seu cim passa el límit entre els quatre termes. Ben repleta de frondosos boscs de pins i carrasques, des de les proximitats de Tibi, un xicotet poble, custodiat per un semiderruït castell i pròxim al pantà més antic d'Europa -en funcionament-, fet construir per Felip II a finals del segle XVI.
Ja podem oferir-vos en exclusiva la cançó de les Trobades 2020!
Escola Valenciana presenta “La Rebolica”, la cançó de les Trobades 2020. Una cançó 100% feta a Sant Vicent del Raspeig, amb lletra de Gràcia Jiménez i música d’Els Jóvens. “La Rebolica” és la cançó que ens acompanyarà les 20 Trobades d’Escoles en Valencià que Escola Valenciana organitza cada any arreu del País Valencià. Una cançó que parteix del lema de les Trobades 2020 “Arrels de vida, llavors de futur”, i en la qual l’escriptora Gràcia Jiménez, amb la música d’Els Jóvens, també de Sant Vicent del Raspeig, fan un repàs per la cultura popular valenciana i el paper de l’escola i l’ensenyament en valencià té per la normalització de la nostra llengua.
Podeu escoltar la cançó i seguir la lletra al vídeo:
I per a que pugueu anar practicant, ací teniu la lletra:
Els xiquets del meu poble
mai parlàvem valencià
i la mestra Doloretes
ens va posar a cantar.
Vam fer una rebolica,
vam barrejar les cançons
i cantàvem convençuts
que sonaven molt millor.
Un llop amb les dents corcades
no pot menjar-se el torró
i ara només pren sopetes
de tonya, de mona o coc.
El Joan Petit quan balla
veu patir el llop
i festeja amb la Tarara
per tots els racons.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
La mestra es passejava
de bon matí pel Maigmó,
un caragol trau les banyes
i la mira de gaidó.
Ramonet torna de l’horta
sense figues ni albercocs,
porta la Lluna i la Pruna
de tots els colors.
Les xiquetes de Xixona
han fet la revolució:
han reballat la romana,
s’han tirat la manta al coll.
Han cridat a les amigues:
Anem totes al Postiguet!,
i l’únic que volen ara
és omplir el cabasset.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
Reconeixeu alguna cançó popular a la lletra de la cançó?...
La lletra ens porta a llocs com Sant Vicent, o tants d’altres del sud del País Valencià, en els quals molts nens i nenes provenen de famílies no valencianoparlants o que han substituït la llengua des de fa temps.
Va ser en llocs com aquests que molts mestres utilitzaren la música popular com a recurs. Un recurs que va ser infal·lible: la música, la fantasia i l’humor, són els millors aliats en mans de xiquetes i xiquets, deixant-los una llavor que, amb el temps, ha pogut créixer fins a donar-nos treballs com el que Els Jóvens ens han regalat.
Així que, seguint la idea que el millor llenguatge és la música, la Rebolica vol retre un xicotet homenatge a les i els mestres, a través de la figura de Doloretes, i als personatges -amb algunes llicències, clar!- que omplien les melodies tradicionals que ens han fet, i ens fan encara, de pont entre el passat i el futur.
Ai! Què faríem sense Doloretes...!
REVOLICA f.
Avalot, conjunt de coses o persones movent-se desordenadament, en confusió (val.); cast. revuelo, revoltijo. La gorra me se va embolà, en la rebolica, de una carchotà, Cañís 43.
Fon.: reβolíka (Val., Gandia, Monnòver).
Ah! I recordeu que le Trobades 2020 del Camp de Morvedre, enguany són el 16 de maig a Petrés.
Les Trobades 2020 recuperen la memòria de la mestra Empar Navarro amb el lema "Arrels de vida, llavors de futur"
Escola Valenciana ha desvelat aquest 14 de novembre al Centre del Carme la imatge que representarà enguany les festes per la llengua. Un treball conjunt d’Ana Almeria Vilaplana i Andreu Martínez Alborch, estudiants de la Facultat Belles Arts de la UMH a Altea i l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, respectivament, persones guanyadores al II Concurs de Cartell que l’entitat organitza per a involucrar els centres educatius amb ensenyaments artístics.
La il·lustració triada per representar les festes pel valencià és una apologia de la pedagogia freinetista, és a dir, «una escola arrelada, en contacte amb la natura, que supera l’espai físic de l’immoble. La natura que naix del centre d’una escola arrela ben fort, fins que s’obri pas per portes i finestres».
Les Trobades, que són “l’aparador dels projectes educatius compromesos amb la coeducació, amb els valors socials, amb la consciència mediambiental, amb el pensament crític”, posen en valor un model educatiu innovador basat en ”el plurilingüisme i la multiculturalitat, amb l’aprenentatge cooperatiu i vivencial, amb la intel·ligència emocional i les habilitats socials”, indicava Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana.
Amb el lema Arrels de vida, llavors de futur, Escola Valenciana traça un pont entre “la tasca realitzada per persones i organitzacions que simbolitzen les arrels fondes, robustes i nodridores del arbre” i “ les noves realitats que ja s’albiren, nascudes de les llavors de sembra que es varen plantar amb la saó”, va seguir dient Badenes.
Badenes també va tindre unes paraules per Carme Miquel i Llorenç Giménez, dues persones que ens han deixat recentment, i amb qui Escola Valenciana “se sentirà en deute durant molts anys pel treball fet pels dos; i el seu esperit incansable ens guiarà”.
EMPAR NAVARRO
La mestra i política Empar Navarro és la figura a qui Escola Valenciana ha decidit dedicar les pròximes Trobades d’escoles en valencià per posar en valor el paper d’una mestra model de la II República, entusiasta per l’ensenyament i lluitadora per una escola pública, laica i solidària. Navarro, com moltes mestres republicanes, tenia un compromís ferm per canviar l’escola i la societat.
També pionera per reivindicar la necessitat d’introduir el valencià en l’ensenyament, va ser una dona lluitadora i valenta que defensava un ensenyament progressista molt arrelat, postulats plenament vigents hui en dia. Fou presidenta de l’Associació de Mestres Valencians i va militar en el Partit Valencianista d’Esquerra. Va ser una de les mestres represaliades en acabar la Guerra Civil, depurada per la dictadura i va ser detinguda al juliol de 1939 i condemnada a 3 anys de presó pel seu activisme antifeixista.
Sí, ja fa temps. Però fa goig recordar-ho. Quartell va ser de nou, vint anys després, l'encarregada d'organitzar les Trobades d'Escoles en Valencià. Ens ho recorden al Butlletí d'Informació Municipal del mes d'octubre:
També es fa resenya d'alguna de les millores que gràcies a TOTA la comunitat escolar, s'han dut a termini, per exemple, al pati d'infantil:
Si voleu, podeu fer una ullada al Butlletí clicant ací.
Ja disposem de pancarta a la Xarxa AFA Les Valls. L'Associació de Famílies de les escoles de Les Valls va fer una estrena de luxe de la seua nova pancarta a les Trobades d'Escoles en Valencià de Quartell.
La cançó “Som i serem paraules” sonarà amb força el cap de setmana a les set ciutats que acullen les Trobades d’Escoles en Valencià de les seues respectives comarques. Un mar de maragdes que anirà des d’Orba (Marina Alta) a Castelló de la Plana (Plana Alta) passant pel barri de Sant Josep a València, Aldaia (l’Horta Sud), l’Olleria (la Vall d’Albaida), Quartell (Camp de Morvedre) i Riba-roja del Túria (Camp de Túria).
La cançó composta per Alba Àlvarez “és una crida a compartir el camí, amb l’alegria de l’alumnat i amb les nostres paraules de sempre” explica la mestra. La mar de maragdes és com Alba Àlvarez va transformar el cartell de les Trobades en dos versos, “m’agrada la paraula maragda i vaig imaginar el vaixell surant damunt la mar”.
La música i la veu és de Dani Miquel “una lletra a la qual li vaig trobar la melodia de seguida. Volia que sonara agradable, apegalosa, i sobretot viva com són les Trobades. M’emociona quan escolte als xiquets i xiquetes cantar la cançó perquè ha complit perfectament la seua funció”.
Enguany, l’eslògan de les Trobades de la Federació Escola Valenciana és “Som i serem paraules”, en homenatge al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor. Fa més de 50 anys, Ferrer i Pastor va publicar un diccionari, el famós diccionari blanc i blau, gràcies al qual recuperàrem el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge. Encara és un diccionari molt útil que cap en la palma d’una mà; sempre a l’abast per triar, a les aules, la paraula més idònia; al calaix més proper, per usar-lo a mitjan redacció; obert, a l’atzar, de bat a bat, per oferir el seu tresor. Ferrer i Pastor ha estat un artesà que ha rescatat les paraules de l’oblit.
Els cartells de la Trobades 2019 es visten amb els seus colors i incorporen un vaixell de paper, amb el logo d’Escola Valenciana. La nostra entitat continuarà el viatge en què s’embarcà Francesc Ferrer i Pastor. Navegarem, potser, amb dies de mala mar, però sabem que comptem amb la vitalitat dels bons vents de milers de mares i pares, de xiquets i xiquetes, de comunitats educatives, que han escollit el valencià com a llengua d’aprenentatge. És un model educatiu arrelat, ara, en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes socials del segle XXI.
Aquest model educatiu, basat en l’ensenyament en valencià, ha demostrat ser un model d’èxit, perquè, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, generacions d’alumnes han aconseguit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà i com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar. Els bons resultats d’aquesta experiència educativa han constituït l’espenta d’eixida de l’actual llei de plurilingüisme, la qual, interpretant l’elecció dels consells escolars, assenyala un increment global dels programes vehiculats en valencià del 30% al 52%, amb la incorporació d’una llengua estrangera.
A pesar d’això, es tractaria d’un percentatge baix en un sistema educatiu que ha de ser l’espill de la diversitat lingüística i cultural d’un país que l’ha de valorar, cultivar i fomentar, com un patrimoni compartit entre els valencians i les valencianes, sense fronteres interiors, sense excepcions aïllacionistes, sense prejudicis monolingües. En aquest sentit, necessitem una llei d’igualtat lingüística que siga el marc normatiu que acabe amb les discriminacions, que supere tants recels infundats, que ens cohesione territorialment, que desintoxique la convivència entre les comunitats lingüístiques. En definitiva, que siga un estímul positiu de l’ús social del valencià.
Al nostre parer, la primera iniciativa que ha de sorgir d’aqueix marc d’igualtat lingüística ha de ser incloure la competència lingüística en l’Estatut de la Funció Pública Valenciana, perquè forme part de la caixa de ferramentes del funcionariat que treballa en les nostres administracions. El coneixement instrumental de llengües és un ingredient inseparable de la qualitat en la prestació de serveis públics i un factor que millora l’atenció personal als seus usuaris i a les seues usuàries.
Per treballar per la igualtat lingüística, haurem de fer els passos necessaris per a corregir els efectes col·laterals negatius de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), legislada al parlament espanyol durant l’època de majories conservadores. La LOMCE no sols arbitra un sostre de creixement baix per a les llengües cooficials, sinó que és una llei que mercantilitza l’educació, la degrada. A més, és marcadament retrògrada, perquè s’ha negat a estar a l’altura dels grans reptes socials del segle XXI i, en definitiva, vulnera un segment ampli de marcs legislatius i jurídics actuals, entre els quals trobem el dret constitucional que atorga idèntiques oportunitats al conjunt de la ciutadania. La LOMCE evita ser un model educatiu integrador, és segregador. La LOMCE fuig d’alimentar-se dels valors humanístics de progrés social, com la igualtat de gènere, la societat del coneixement, la cooperació i no la competitivitat, el raonament constructiu, els valors mediambientals, el respecte i no la intransigència, el pes de les paraules en l’aprenentatge de la vida.
Per tal de fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem, caldria reivindicar, també, un finançament autonòmic més just.
Gràcies a la Coordinadora d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, a la Regidoria d'Educació i Ajuntament de Quartell, als membres de l'AMPA Santa Anna (no sols a la Junta) per les vesprades de faena (quina sorpresa a l'escenografia! No podríem indultar alguna peça de les que heu fet?), als mestres de l'escola per la seua implicació, per polir la iniciativa de la cançó de les xiquetes, tècnics i ajudants de la vetlada, a la Fundació Sambori i per damunt de tot, a les xiquetes i xiquets participants en aquesta edició dels premis.
L'aforament de l'Auditori de Quartell es va quedar curt, hi va acudir gent per omplir tres auditoris. La vetlada va estar conduïda magistralment per Sergi Juesas (Camí de Nora), i se'ns va fer curta a tots. Enhorabona als premiats, i seguiu en eixa línia. Molt important destacar, com ho va fer Carmen Ausina a la presentació, que el Premi Sambori és el premi literari escolar amb més participació d'Europa.
Alumnes de l'escola Santa Anna Quartell, al muntage inicial de "Som i serem paraules":
La cançó “Som i serem paraules” amb lletra d’Alba Àlvarez i música i veu de Dani Miquel, posa esperit musical a la festa pel valencià que ompli de gom a gom places i carrers de bona part de les comarques del nostre estimat país.
Les Trobades 2019 homenatgen la figura i obra de Francesc Ferrer I Pastor per la seua tasca de recuperar i enriquir el valencià parlat i escrit.
Dissabte 17 de novembre es va celebrar a Albocàsser la XVIa Nit d’Escola Valenciana.
La vetllada, organitzada per Escola Valenciana i Maestrat Viu Col·lectiu en defensa de la llengua, va ser també l’escenari de presentació de la imatge de les Trobades 2019 acompanyada del lema “Som i serem paraules” en homenatge al lexicògraf Francesc Ferrer Pastor.
Encara estem lluny de la presentació oficial de la samarreta i el cartell de les Trobades 2019 que, com ja sabeu, enguany seran a Quartell. El nostre fotògraf va poder entrar a la sala on està exposada, posant en risc la seua integritat. Ací teniu les fotos en exclusiva per a la comunitat educativa de Quartell:
Una llàstima que, en fer la foto, un col·legi que venia d'excursió es va trobar amb els pares i mares abraçant-los després de tantes hores sense veure'ls...
La Coordinadora d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre ja estem en marxa. Aquest any farem una magnífica trobada a Quartell sota el lema "Som i serem paraules" i dedicada al mestre Francesc Ferrer Pastor, important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i a normalitzar la nostra llengua.
Potser molts de vosaltres teniu aquest llibre a casa.
Ens veiem prompte en assamblea per contar-vos les novetas d'Escola Valenciana.
En les Trobades d’enguany, sota el lema “Som i serem paraules”, una vintena de comarques retrem homenatge al lexicògraf Francesc Ferrer Pastor. Les seues aportacions van ser cabdals per a la normalització i recuperació del valencià.
Francesc Ferrer Pastor (la Font d'En Carròs, la Safor, 1918 - València, 11 de juliol de 2000) va ser un important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i a normalitzar la llengua catalana al País Valencià. Seguir llegint...
XXIII Trobada d'escoles en valencià. Gilet, 19 de maig de 2018
Res no uneix tant com una bestiesa compartida
Joan Fuster
Érem pocs de la nostra escola, hi havia molts actes que coincidien amb La Trobada, per això enguany ens hem llançat a fer alguna cosa diferent en la paradeta. No tenim experiència en aquestes coses, però malgrat tot, va ser una sorpresa el resultat. Només heu de veure la cara de les xiquetes i xiquets que freqüentaren la nostra paradeta en les dos sessions del contacontes interactiu "El Monstre de Colors".
"Eva i Colorins" varen connectar de seguida amb tots els qui es quedaren a la nostra paradeta.
En l'acte de rebuda de les diverses escoles participants, el director del CRA Baronia Baixa, Àngel Poveda, durant el seu parlament va posar en relleu la tasca dels mestres que fan possible l’ensenyament en valencià i va negar les acusacions d’adoctrinament que les darreres setmanes han tractat de desprestigiar l’escola pública, de qualitat i en valencià.
El proper dissabte 19 de maig, el CEIP Santa Anna tindrà la seua paradeta. Enguany tindrem "Contacontes: El Monstre de Colors". De ben segur que gaudireu de la paradeta!
Vine a les 18:00h a la cercavila! Ens veurem tots junts baix la pancarta del CEIP Santa Anna!!
