Dijous comencem mes, i amb ell, tenim nou menú. Demà Festa de la Treballadora i el Treballador. La Feasta del Treball.
dimarts, 30 d’abril del 2019
divendres, 26 d’abril del 2019
Torna FaurArt
Dissabte 11 i diumenge 12 de maig, torna amb nosaltres el FaurArt, Festival de Teatre i Arts de Carrer, en la seua sisena edició. No oblideu fer un passeig per Faura i gaudir de tot el que trobeu als seus carrers.
I ací teniu la programació dels dos dies:
Us podeu descarregar el programa en PDF, o si ho preferiu, pegar una ullada al web de FaurArt.
dimarts, 23 d’abril del 2019
23 d'abril, Sant Jordi. Dia del Llibre
Les noies ja no volen ser princeses (Gemma Pasqual i Escrivà, 17.04.2018)
«Les noies a la literatura infantil i juvenil, com també a la vida real, es volen menjar el drac»
Les noies volen ser princeses? Volen ser alliberades pel príncep blau? Volen, com la Bella Dorment, que el petó d’un príncep les torni a la vida? O que les salvi de l’explotació, com a la Ventafocs? S’amagarien a la casa dels set nans i serien les seves criades fins que un príncep anés a rescatar-les? Són capaces de renunciar a la seva veu per l’amor d’un noi, com fa la Sireneta? I esperen que Sant Jordi les salvi de les urpes del drac?
Una de les transformacions que ha d’afrontar la literatura infantil i juvenil actual és el canvi en els rols de les dones i dels homes en la societat, i els estereotips arrelats en els anomenats contes tradicionals.
En general, els clàssics d’aquest gènere solen situar les dones en rols passius i relacionats amb la llar i la família. Els nens i les nenes que hi surten, com les dones que han estat retratades en la literatura tradicional, són desvalguts i dependents; criatures que no solen ser el centre de l’acció d’una manera activa sinó que pateixen les conseqüències de les accions d’altres, i que apareixen quasi sempre atrapats, econòmicament i lingüísticament. Fins i tot en les trames més subversives es retrata un món ideal i estereotipat per a la infància.
Els germans Grimm van escriure dos volums de contes titulats Kinder-und Hausmärchen (Contes d’infants i de la llar, 1812-1822) en els quals surten personatges que es farien famosos arreu del món. En aquest recull trobem seixanta-un personatges femenins amb poders sobrenaturals en contraposició a vint-i-un de masculins. Si comparem els contes de Perrault amb els dels germans Grimm, trobem dos models dominants: el de la bella esperant el príncep encantador; aquest és el cas, entre d’altres, de la Bella Dorment o la Blancaneu, nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona. En canvi, els homes lluiten per salvar-se o imposar el seu poder, com en Polzet o el sastre valent. Les dones manifesten poca iniciativa en els contes dels germans Grimm; pot ser que s’aboquin de vegades a perilloses aventures, però només per salvar un ésser estimat i mai per conquerir algun avantatge, com ara el poder o la posició social. I el segon model: el de la madrastra malvada, com si l’única mare bona hagués de ser morta.
El 1868, Louise May Alcott va publicar Little Women. El 1880, una mica abans de la mort de l’autora, els seus editors en van suprimir capítols sencers per donar tot el protagonisme a les històries amoroses i silenciar qualsevol indici de denúncia social. En realitat, Donetesés menys edulcorada i més mordaç.
Les bombolles de les faules en les quals el príncep sempre és virtuós i valent i la dona sempre bella i indefensa van persistir fins a la Primera Guerra Mundial. Llavors, la realitat va transformar la faula i les dones van sortir dels seus castells a treballar, a estudiar i a conèixer món. La concepció d’una literatura dirigida específicament al públic infantil i juvenil esdevé un fenomen característic del segle XX.
A Suècia, el 1945, Astrid Lindgren va publicar Pippi Långstrump, una de les heroïnes modernes de la literatura infantil: la nena lliure, generosa i que mai no s’avorreix. Es va atrevir a qüestionar el raonament dels adults en una època en què els nens, i sobretot les nenes, només tenien l’opció d’obeir. A Europa, els autors i les autores no es van sentir obligats a brindar sortides morals als seus lectors. De la tradició irònica i burleta anglesa prové Roald Dahl. Les bruixes (1983) o Matilda (1988) en són dues de les últimes obres. Una característica d’aquesta petita heroïna és el seu fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils. Aquest autor, sempre transgressor, es mostra irreverent fins i tot en allò que és considerat més sagrat en el camp de la literatura infantil i juvenil: els contes de fades. Sota la ploma de Dahl, les protagonistes femenines dels contes es rebel·len: la Caputxeta usa revòlver, mata el llop ferotge i es fa un abric amb la seva pell; i el que és encara pitjor: un dels tres porquets li demana ajuda i no només mata aquest segon llop sinó que surt del bosc amb un maletí de pell de porc.
En el gran mosaic de tendències de la literatura infantil i juvenil, també hi ha escriptores que s’han apropat al realisme, als problemes dels adolescents, com ara Susan E. Hinton en The Outsiders (1967) i Rumble Fish (1975), novel·les portades al cinema amb gran èxit per Francis Ford Coppola, el 1983. Tot i això, en alguns estats dels Estats Units les obres d’aquesta autora estan prohibides. Els editors de Susan E. Hinton la van animar a utilitzar només les inicials del seu nom, pensant-se que, si semblava masculí, els joves triarien els seus llibres, especialment si tractaven d’aventures o esports.
A la primeria del segle XXI, el mercat infantil i juvenil és un dels més dinàmics del món editorial. Les lectures escolars deixen pas als llibres d’oci, principalment a les sèries. L’exemple més destacable, l’obra de l’escriptora escocesa J. K. Rowling (1965), autora de la sèrie de Harry Potter. Va evitar signar com a Joanne Elizabeth, perquè un neutre com J. K. Rowling esquivaria els prejudicis contra la literatura fantàstica femenina que encara existeixen. Aquesta obra s’ha convertit en un best-seller. Tot i l’equilibri entre homes i dones, els personatges de Harry Potter segueixen els estereotips sexuals bàsics, i es poden diferenciar les característiques psicosocials de cadascun d’ells segons el seu sexe. Els nois continuen tenint un paper fonamental i els seus valors –lleialtat, astúcia, inclinació a l’aventura– fan que el lector s’identifiqui amb un d’ells. D’altra banda, les noies (i personatges femenins en general), acompleixen rols de summa importància, però continuen associades amb debilitat, emotivitat i amb un estereotip nou: el d’alumnes aplicades i una mica setciències. És impossible aïllar-se del món en escriure una novel·la, però és important ser conscient de l’impacte que pot causar el que s’escriu en la societat, encara que és evident que J. K. Rowling no podria ni imaginar l’èxit que assoliria la seva obra i com ajudaria a fomentar la lectura entre milions de nois i noies de tot el món.
Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literatura infantil i juvenil i que ara, al segle XXI, la major part d’aquest gènere s’escriu amb ploma de dona; però cal que les persones que editen, escriuen i il·lustren sàpiguen que per al futur de les nenes és important poder reconèixer-se en personatges positius, i que és important per al futur dels nens que deixin d’identificar les dones i les nenes amb la ignorància, la frivolitat, la malignitat i la ximpleria.
Les noies ja no volen ser princeses, no els cal ser rescatades per Sant Jordi. Les noies a la literatura infantil i juvenil, com també a la vida real, es volen menjar el drac.
diumenge, 14 d’abril del 2019
Sí. Trobades 2019, Quartell
Vosaltres sou el nostre motiu...
...amb la força d'un drac.
Sí, volem pujar a la vostra barca!
I recordeu:
dissabte, 13 d’abril del 2019
Procés d'admissió a les escoles. Curs 2019-2020
El procés d'admissió és el tràmit que segueixen les famílies per a incorporar els fills i filles per primera vegada al sistema educatiu valencià o quan decideixen canviar de centre per qualsevol motiu. Una vegada s'obté una reserva de lloc escolar a través del procés d'admissió, comença el període de matriculació. Les xiquetes i els xiquets que han nascut l'any 2013 podran matricular-se en primer curs d'Educació Primària, els nascuts en 2016 ho podran fer en el primer curs del segon cicle d'Educació Infantil (Infantil de 3 anys) i els nascuts el 2017 en les aules de 2 anys, als municipis on estan establertes.
En aquest espai tens la informació sobre com es realitza el procés d'admissió, qui et pot orientar en el centre educatiu i com pots formar part activa de la comunitat educativa d'un centre.
Informa't sobre l'escola pública: una escola plurilingüe, inclusiva, saludable, sostenible i creativa que t'ofereix el sistema educatiu valencià.
Targeta informativa de la campanya de matriculació del curs 2019/20:
divendres, 12 d’abril del 2019
Demà és el dia!
Trobades d'Escoles en Valencià. Quartell, 13 d'abril de 2019
La cançó “Som i serem paraules” sonarà amb força el cap de setmana a les set ciutats que acullen les Trobades d’Escoles en Valencià de les seues respectives comarques. Un mar de maragdes que anirà des d’Orba (Marina Alta) a Castelló de la Plana (Plana Alta) passant pel barri de Sant Josep a València, Aldaia (l’Horta Sud), l’Olleria (la Vall d’Albaida), Quartell (Camp de Morvedre) i Riba-roja del Túria (Camp de Túria).
La cançó composta per Alba Àlvarez “és una crida a compartir el camí, amb l’alegria de l’alumnat i amb les nostres paraules de sempre” explica la mestra. La mar de maragdes és com Alba Àlvarez va transformar el cartell de les Trobades en dos versos, “m’agrada la paraula maragda i vaig imaginar el vaixell surant damunt la mar”.
La música i la veu és de Dani Miquel “una lletra a la qual li vaig trobar la melodia de seguida. Volia que sonara agradable, apegalosa, i sobretot viva com són les Trobades. M’emociona quan escolte als xiquets i xiquetes cantar la cançó perquè ha complit perfectament la seua funció”.
dilluns, 1 d’abril del 2019
Trobades 2019. Manifest
MANIFEST DE TROBADES 2019
Enguany, l’eslògan de les Trobades de la Federació Escola Valenciana és “Som i serem paraules”, en homenatge al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor. Fa més de 50 anys, Ferrer i Pastor va publicar un diccionari, el famós diccionari blanc i blau, gràcies al qual recuperàrem el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge. Encara és un diccionari molt útil que cap en la palma d’una mà; sempre a l’abast per triar, a les aules, la paraula més idònia; al calaix més proper, per usar-lo a mitjan redacció; obert, a l’atzar, de bat a bat, per oferir el seu tresor. Ferrer i Pastor ha estat un artesà que ha rescatat les paraules de l’oblit.
Els cartells de la Trobades 2019 es visten amb els seus colors i incorporen un vaixell de paper, amb el logo d’Escola Valenciana. La nostra entitat continuarà el viatge en què s’embarcà Francesc Ferrer i Pastor. Navegarem, potser, amb dies de mala mar, però sabem que comptem amb la vitalitat dels bons vents de milers de mares i pares, de xiquets i xiquetes, de comunitats educatives, que han escollit el valencià com a llengua d’aprenentatge. És un model educatiu arrelat, ara, en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes socials del segle XXI.
Aquest model educatiu, basat en l’ensenyament en valencià, ha demostrat ser un model d’èxit, perquè, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, generacions d’alumnes han aconseguit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà i com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar. Els bons resultats d’aquesta experiència educativa han constituït l’espenta d’eixida de l’actual llei de plurilingüisme, la qual, interpretant l’elecció dels consells escolars, assenyala un increment global dels programes vehiculats en valencià del 30% al 52%, amb la incorporació d’una llengua estrangera.
A pesar d’això, es tractaria d’un percentatge baix en un sistema educatiu que ha de ser l’espill de la diversitat lingüística i cultural d’un país que l’ha de valorar, cultivar i fomentar, com un patrimoni compartit entre els valencians i les valencianes, sense fronteres interiors, sense excepcions aïllacionistes, sense prejudicis monolingües. En aquest sentit, necessitem una llei d’igualtat lingüística que siga el marc normatiu que acabe amb les discriminacions, que supere tants recels infundats, que ens cohesione territorialment, que desintoxique la convivència entre les comunitats lingüístiques. En definitiva, que siga un estímul positiu de l’ús social del valencià.
Al nostre parer, la primera iniciativa que ha de sorgir d’aqueix marc d’igualtat lingüística ha de ser incloure la competència lingüística en l’Estatut de la Funció Pública Valenciana, perquè forme part de la caixa de ferramentes del funcionariat que treballa en les nostres administracions. El coneixement instrumental de llengües és un ingredient inseparable de la qualitat en la prestació de serveis públics i un factor que millora l’atenció personal als seus usuaris i a les seues usuàries.
Per treballar per la igualtat lingüística, haurem de fer els passos necessaris per a corregir els efectes col·laterals negatius de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), legislada al parlament espanyol durant l’època de majories conservadores. La LOMCE no sols arbitra un sostre de creixement baix per a les llengües cooficials, sinó que és una llei que mercantilitza l’educació, la degrada. A més, és marcadament retrògrada, perquè s’ha negat a estar a l’altura dels grans reptes socials del segle XXI i, en definitiva, vulnera un segment ampli de marcs legislatius i jurídics actuals, entre els quals trobem el dret constitucional que atorga idèntiques oportunitats al conjunt de la ciutadania. La LOMCE evita ser un model educatiu integrador, és segregador. La LOMCE fuig d’alimentar-se dels valors humanístics de progrés social, com la igualtat de gènere, la societat del coneixement, la cooperació i no la competitivitat, el raonament constructiu, els valors mediambientals, el respecte i no la intransigència, el pes de les paraules en l’aprenentatge de la vida.
Per tal de fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem, caldria reivindicar, també, un finançament autonòmic més just.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)