- Ah, però es poden cantar nadales valencianes i en valencià?
- Clar que sí!
- Ací en teniu unes quantes (feu clic als enllaços que hi han al costat de⏩per escoltar-les):
Tot acabat les festes de Nadal i Reis, seguirem amb els Tallers de Xarxa AFA Les Valls. Toca el torn del Taller de Photoshop, que serà els divendres 10, 17 i 24 de gener a les 19:00h al Casal Jove de Benifairó.
Completament gratuïts i sols necessites:
Un ordinador portàtil.
Coneixements bàsics d'ús de l'ordinador.
Ganes d'aprendre i compartir.
Ser major de 12 anys.
Ja podeu inscriure's al telèfon (només per via Whatsapp) 626 40 78 20 (Olga), o mitjançant els teus representants de l'AMPA.
Inscripcions i reserves fins al 7 de gener de 2020
I recordar-vos el cartell de les pròximes cites amb els Tallers (que hem ampliat):
Ahir dissabte varen començar els "Tallers Xarxa AFA Les Valls", amb el curs-taller de Nines de Drap. En aquesta ocasió hem estat al Casal Jove de Benifairó.
Ha estat un matí molt agradable, aprenent i compartint experiències i sobretot, teixint xarxa.
Gràcies, Àngels! Gràcies per compartir habilitats.
Dissabte que ve serà la segona sessió d'aquest taller. En acabar les festes de Nadal i Reis, començarem el següent: Taller de Photoshop, més avall podeu veure les dates.
Us esperem.
Recordeu el calendari inicial de tallers que hem confeccionat des de Xarxa AFA Les Valls i que més endavant ampliarem l'oferta. Recordeu també que, els cursos i tallers són gratuïts, sols s'ha de fer una aportació per cobrir les despeses del material que es necessite, si és el cas.
Les entitats ACPV, ACV Tirant, Acicom, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN conformen la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i hui és el segon any que es commemora el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià per a visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets.
Els representants d’aquesta plataforma han presentat un informe sobre la vulneració de drets lingüístics individuals i col•lectius per registre de la Generalitat Valenciana i han llegit un manifest. Aquest mateix informe es presentarà a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres Diputacions valencianes, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l’Institut d’Estudis Catalans.
En total se detallen 14 casos de vulneració de drets lingüístics, 9 d’ells són individuals i 5 col•lectius. És la Conselleria d’Educació, la institució que lidera la vulneració de drets lingüístics al País valencià.
La majoria dels casos de l’informe responen a l’eliminació d’oferta d’ensenyament plurilingüe en valencià al llarg del nostre territori. També s’assenyalen casos com el de la comissaria de Xirivella, on uns policies es van negar a atendre una dona que els parlava en valencià, el cas d’un funcionari d’una presó que va amenaçar una professora per parlar en valencià o el cas d’un metge i una zeladora que van denegar l’assistència mèdica a un veí de Crevillent per parlar en valencià.
Contacte de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana per a fer denúncies
Hem tornat a augmentar la participació en unes Eleccions a Consell Escolar.
La participació de les famílies de l'Escola Santa Anna ha sigut del 48,4%!!! Més de 4 punts per damunt de la convocatòria de fa dos anys, que va ser del 43,9% És interessant remarcar que, la participació mitjana a tots els centres educatius valencians sostinguts amb fons públics, va ser fa dos anys, del 14%.
En aquest 48,4% s'han comptabilitzat 91 vots vàlids i 1 vot nul. Després del recompte de vots, entren al Consell Escolar substituint a Francesc Cayo, Marta Ferrer i David Vivó (gràcies a tots tres), els candidats següents:
Annabel Duràn ___ 25,10% Rubén Alarcó ____ 23,48% Gastón Savignon _ 22.26%
Com a substituts queden Azahara Martínez amb el 13,36% dels vots, M. José Queralt amb el 10,12%, i M. Angeles Cervera amb el 5,67%.
Els 3 membres elegits seran els nous representants de les famílies al Consell Escolar juntament amb M. Jesús Ferrer, F. Xavier Giménez i Lourdes Sanchis.
Hem d'agrair a totes les candidates i candidats que s'han presentat, la seua voluntad per fer una escola millor.
A hores d'ara, encara no tenim dades de participació de la resta de centres educatius valencians.
Hui s'han celebrat arreu de tot el territori valencià les eleccions per a la renovació i constitució dels consells escolars de 2.402 centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics.
Els resultats de participació del territori i per províncies es faran públics mitjançant un comunicat de premsa durant el divendres 22 de novembre i els resultats es faran públics el dilluns 25 de novembre.
No obstant això, totes les dades escrutades es poden consultar en temps real. La informació que es podrà consultar serà el percentatge de participació (públics i concertats, per sector i per província) i el resultat per federacions.
Les Trobades 2020 recuperen la memòria de la mestra Empar Navarro amb el lema "Arrels de vida, llavors de futur"
Escola Valenciana ha desvelat aquest 14 de novembre al Centre del Carme la imatge que representarà enguany les festes per la llengua. Un treball conjunt d’Ana Almeria Vilaplana i Andreu Martínez Alborch, estudiants de la Facultat Belles Arts de la UMH a Altea i l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, respectivament, persones guanyadores al II Concurs de Cartell que l’entitat organitza per a involucrar els centres educatius amb ensenyaments artístics.
La il·lustració triada per representar les festes pel valencià és una apologia de la pedagogia freinetista, és a dir, «una escola arrelada, en contacte amb la natura, que supera l’espai físic de l’immoble. La natura que naix del centre d’una escola arrela ben fort, fins que s’obri pas per portes i finestres».
Les Trobades, que són “l’aparador dels projectes educatius compromesos amb la coeducació, amb els valors socials, amb la consciència mediambiental, amb el pensament crític”, posen en valor un model educatiu innovador basat en ”el plurilingüisme i la multiculturalitat, amb l’aprenentatge cooperatiu i vivencial, amb la intel·ligència emocional i les habilitats socials”, indicava Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana.
Amb el lema Arrels de vida, llavors de futur, Escola Valenciana traça un pont entre “la tasca realitzada per persones i organitzacions que simbolitzen les arrels fondes, robustes i nodridores del arbre” i “ les noves realitats que ja s’albiren, nascudes de les llavors de sembra que es varen plantar amb la saó”, va seguir dient Badenes.
Badenes també va tindre unes paraules per Carme Miquel i Llorenç Giménez, dues persones que ens han deixat recentment, i amb qui Escola Valenciana “se sentirà en deute durant molts anys pel treball fet pels dos; i el seu esperit incansable ens guiarà”.
EMPAR NAVARRO
La mestra i política Empar Navarro és la figura a qui Escola Valenciana ha decidit dedicar les pròximes Trobades d’escoles en valencià per posar en valor el paper d’una mestra model de la II República, entusiasta per l’ensenyament i lluitadora per una escola pública, laica i solidària. Navarro, com moltes mestres republicanes, tenia un compromís ferm per canviar l’escola i la societat.
També pionera per reivindicar la necessitat d’introduir el valencià en l’ensenyament, va ser una dona lluitadora i valenta que defensava un ensenyament progressista molt arrelat, postulats plenament vigents hui en dia. Fou presidenta de l’Associació de Mestres Valencians i va militar en el Partit Valencianista d’Esquerra. Va ser una de les mestres represaliades en acabar la Guerra Civil, depurada per la dictadura i va ser detinguda al juliol de 1939 i condemnada a 3 anys de presó pel seu activisme antifeixista.
A les últimes Eleccions, la participació en el nostre centre va ser del 44%, el triple de la mitjana del total dels centres. Fem entre totes i tots que augmente aquest percentatge i sentim-nos orgulloses de la nostra participació.
VOT PRESENCIAL:
Pots votar, en persona, en el menjador escolar dijous 18 de novembre de 15 a 18h.
VOT NO PRESENCIAL:
OPCIONS
1. Pots enviar el teu vot a la mesa electoral per correu certificat.
2. Lliurar el teu vot a la Direcció del centre escolar.
3. Lliurar el teu vot a la mesa electoral, mitjançant missatger, familiar o amic abans de l'escrutini a les 18h.
COM ES FA
Has d'introduir la papereta de vot en un sobre blanc. Tanca el sobre.
En altre sobre introdueixes el sobre amb el teu vot, la teua firma i la fotocòpia del teu DNI.
*Les vostres filles i fills duran paperetes a casa. El dijous 18 a la mesa electoral, també hi haurà paperetes a la vostra disposició.
S'han presentat 7 candidats per ocupar 4 llocs al Consell Escolar. A la papereta podeu marcar un màxim de 4 creuetes, seleccionant així les vostres preferències de les candidatures.
Dijous 21 de novembre tenim una cita molt important a l'escola: les eleccions a Consell Escolar.
Al tauler d'anuncis de l'interior del centre teniu exposada la llista provisional de candidats, tant de les famílies com dels mestres. Hi ha un període de dos dies hàbils per efectuar (si escau) les reclamacions pertinents.
Les llistes seran definitives l'11 de novembre, una vegada s'esgote el termini perquè la junta electoral resolga les possibles reclamacions.
A la infografia de baix, teniu tota la informació.
El pròxim dijous 21 de novembre són les eleccions a Consell Escolar. Tenim una nova oportunitat per a participar activament com a comunitat educativa bé participant a les votacions, o bé presentant-nos com a candidats al Consell.
Fins el 30 d'octubre teniu temps per presentar la vostra candidatura. Podeu fer-ho donant el vostre nom i cognoms amb el número de DNI a qualsevol membre de la Junta de l'AMPA o bé deixant les vostres dades a Secretaria.
En aquesta ocassió toca renovar 3 membres representants de les famílies d'alumnes. Animeu-vos a presentar la vostra candidatura i participeu en la votació el dia 21 de novembre. Més endavant us donarem més indicacions i com fer el vot presencial i el vot no presencial.
Consell Escolar de Centre
El Consell Escolar és la màxima autoritat del centre i al mateix temps un organisme de participació democràtica en la gestió i presa de decisions.
Què es
El Consell Escolar és la màxima autoritat del centre i al mateix temps un organisme de participació democràtica en la gestió i presa de decisions. Al Consell Escolar, en efecte, s´hi troben representats tots els estaments de la comunitat educativa (professors, alumnes, pares i mares, personal no docent), que escullen els seus representants en un procés electoral que se celebra cada dos anys.
Presideix el Consell Escolar el director del centre i aixeca acta de les seves decisions el Secretari. Hi participen també el Cap d´Estudis i un representant de l´Ajuntament, a més dels representants dels professors, pares, alumnes i personal no docent.
COMPOSICIÓ
Els membres actuals del Consell Escolar són els següents:
Pares i mares
Alumnes
Professors
Personal laboral
Representants de l´Ajuntament
Equip Directiu
FUNCIONS
Algunes de les funcions del Consell Escolar són les següents:
Intervenir en el nomenament del director
Aprovar els pressupostos del centre.
Participar en la configuració del Projecte Educatiu del centre i aprovar el Pla de Centre anual.
Gestionar i aprovar les activitats extraescolars i les sortides lúdiques i culturals.
Resoldre qüestions disciplinàries greus i vetllar per l´optimització, conservació i renovació de les instal·lacions i equipaments escolars.
Sí, ja fa temps. Però fa goig recordar-ho. Quartell va ser de nou, vint anys després, l'encarregada d'organitzar les Trobades d'Escoles en Valencià. Ens ho recorden al Butlletí d'Informació Municipal del mes d'octubre:
També es fa resenya d'alguna de les millores que gràcies a TOTA la comunitat escolar, s'han dut a termini, per exemple, al pati d'infantil:
Si voleu, podeu fer una ullada al Butlletí clicant ací.
El 9 d'octubre commemorem l'entrada a la ciutat de València del Rei en Jaume I l'any 1238.
Som una terra diversa
Amb platja i muntanya, ciutats i pobles, horta i secà. Amb llengües germanes que conviuen en harmonia. Amb persones de 183 països que són tan valencianes com les nascudes entre el Sénia i el Segura. Som una terra diversa i eixa és la nostra riquesa, el trampolí que ens ha d’impulsar cap al futur.
Som una terra d'igualtat
Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d'Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol Les nostres reines, la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.
La mostra, inaugurada aquest dimarts, exhibeix dihuit grans lones a la façana del Palau de la Generalitat amb il·lustracions dissenyades per Lawerta. Com a complement, un llibre escrit per l'historiador medievalista Vicent Baydal, professor de la Universitat Jaume I, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les reines amb el títol 'Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València'.
Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, "la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l'oblit d'unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d'Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l'Humà. A més, hem enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les nostres reines oblidades".
Al pròleg del llibre, l'historiador Vicent Baydal destaca els dos principals papers atribuïts a les reines medievals. D'un costat, «la seua vàlua geoestratègica en el tauler diplomàtic» a l'hora de formalitzar els enllaços matrimonials. De l'altre costat, la tasca primordial de "concebre fills" per garantir "la continuïtat de la dinastia reial i una alta probabilitat de successió pacífica en el fatídic moment de la mort dels monarques regnants".
No obstant això, com es posa de relleu en el projecte divulgatiu, "no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d'Aragó o en algun dels seus diversos territoris: Elionor de Sicília, Violant de Bar, la citada Maria de Luna, Maria de Castella, Joana Enríquez, Germana de Foix, totes elles marcaren amb la seua empremta personal decisions polítiques que afectaren milers d'habitants dels seus regnes. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història".
Les reines rescatades, amb una imatge modernitzada, foren les casades amb Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l'Humà, Ferran el d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic. Són les següents:
Violant d'Hongria (1235-1251), la reina Fundadora, que va exercir una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procés de conquesta de les terres valencianes junt a Jaume I.
Constança de Sicília (1276-1285), la reina de les Vespres Sicilianes, que va marcar l'orientació itàlica de la Corona d'Aragó durant les centúries posteriors.
Blanca d'Anjou (1295-1310), la reina de la Pau, que va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticament consecutius.
Maria de Xipre (1315-1322), la reina d'Ultramar, que va morir sense descendència.
Elisenda de Montcada (1322-1327), la reina de Pedralbes, que va cuidar de Jaume II fins a la seua mort.
Elionor de Castella (1329-1336), la reina Rebutjada, que va estar enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, la qual cosa va ocasionar el motí de Francesc de Vinatea en 1332.
Maria de Navarra (1338-1347), la reina de la Unió: els seus tres primers descendents foren xiquetes fet que va induir el rei Pere el Cerimoniós a fer reconèixer la primogènita, Constança, com a hereva del tron, la qual cosa va ocasionar la revolta de la Unió.
Elionor de Portugal (1347-1348), la reina de la Pesta, que va morir víctima del primer gran brot europeu de Pesta Negra.
Elionor de Sicília (1349-1375), la reina Gran, que va oferir un llarg període d'estabilitat matrimonial i successòria en la Corona i que va mostrar amplis dots de comandament i fou la primera reina a ocupar el càrrec de lloctinent general.
Sibil·la de Fortià (1377-1387), la reina Empordanesa, enfrontada amb els infants Joan i Martí a partir del seu casament amb Pere el Cerimoniós.
Violant de Bar (1387-1396), la reina Ostentosa, el regnat de la qual es va caracteritzar per l'exuberància de la cort reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant.
Maria de Luna (1396-1406), la reina Compromesa, morta a Vila-real, que va exercir importants tasques de govern en els diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Margarida de Prades (1409-1410), la reina de l'Esperança, marcada per no haver aconseguit quedar-se embarassada de Martí l'Humà en els huit mesos i mig que va durar el matrimoni fins a la mort del monarca.
Elionor d'Alburquerque (1412-1416), la reina Rica, l'immens patrimoni de la qual va ajudar el seu marit, l'infant de Castella Ferran de Trastàmara, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp de 1412.
Maria de Castella (1416-1458), la reina Governant, morta a València sense fills, que va assumir destacades responsabilitats polítiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d'Aragó mentre el seu marit Alfons el Magnànim residia a Nàpols.
Joana Enríquez (1458-1468), la reina Animosa, que va auxiliar el rei Joan II en les seues guerres quan heretà el tron de la Corona d'Aragó.
Isabel de Castella (1479-1504), la reina Forta, que va esdevindre reina de Castella i, pel seu casament amb Ferran d'Aragó, s'acabà produint la unió castellanoaragonesa i foren anomenats els Reis Catòlics.
I Germana de Foix (1505-1516), la reina Virreina, morta a Llíria, que va ser nomenada virreina del Regne de València, on va reprimir els agermanats i va mantindre una sumptuosa cort renaixentista.
Al Palau de la Generalitat es poden aconseguir fullets informatius que resumeixen el paper de cada reina. El llibre, en edició no venal, es repartirà als ajuntaments, centres educatius i al públic assistent als actes culturals preparats entre els dies 1 i 9 d'octubre al Palau fins a esgotar-se les existències.
El Caro:
La Bruixa:
El Dimoni:
El Drac:
El Gegant:
L'Home del Sac:
L'Home dels Nassos:
La Quarantamaula:
Queixalets:
Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d'Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol Les nostres reines, la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.
