Article extret de samaruc digital
Xelo Miralles |
Pedículum Humanus Capitis. És el nom científic d’un insecte ectoparàsit. Segons la definició, un organisme que viu en l’exterior d’un altre organisme i es beneficia d’ell. Parlem dels polls. Animal quasi microscòpic, sense ales, i amb sis potes rematades per potents garres utilitzades per a adherir-se al cabell. Afecta principalment els xiquets i els adolescents, però cap ésser humà escapa de les infeccions, anomenades pediculosis. Segons els biòlegs, només moren si ens posem malalts i el termòmetre es dispara a 40 graus. El problema no és nou. Les infestacions més antigues daten de fa 6.000 anys AC i foren detectades en les mòmies d’Egipte. La convivència amb el paràsit ha sigut tan habitual en totes les societats que, fins i tot, pintors com Murillo, Pieter de Hooch o Gerard Ter Borch plasmaren en els seus llenços escenes costumistes com esplugar.
“VIVIM EN UNA ESPANYA POLLOSA”
Nàixer, reproduir-se i morir.
La reproducció del Pediculum Humanus Capitis és sexual. Les femelles dipositen una mitjana de 250 ous: les llémenes. 5 o 10 dies després, fan eclosió i naixen les nimfes que en un parell de setmanes assoliran l’estat adult. Un poll solitari té una esperança de vida màxima de 24 dies.
Els polls són hematòfags, s’alimenten de sang. Vampirs en miniatura, perforadors de la zona capil·lar on, prèviament, injecten una substància anticoagulant responsable de la típica picor seguit del desesperant rascat de la víctima. La indústria farmacèutica ofereix nombrosos productes per a eradicar-los. El denominador comú és la incorporació d’insecticides, generalment amb un comportament volàtil, però no sempre. La OMS, l’Organització Mundial de la Salut alerta de l’ús en la població menor de 13 anys.
“NO PODEM ESTAR POSANT CADA DIA EN EL CAP DELS XIQUETS INSECTICIDES”.
El contagi entre xiquets i xiquetes és inevitable. Una solució definitiva no hi ha. Antigament, en detectar-se una infestació de polls es posava en quarantena el recinte escolar, ara no. Els Pediculum Humanus Capitis formen part de la nostra vida. Ens hem acostumat a la seua presència. Insistim en la lluita química que cada vegada és menys eficaç. Insistir en la lluita química el que mata són les nostres butxaques. Una manera natural i barata de combatre els polls és el tradicional vinagre. Ara bé, respectant els temps i la biologia del paràsit. El biòleg Ricardo Jiménez ho explica detalladament.
“NO FEM UN COMITÉ PER A LLUITAR CONTRA ELS POLLS. COMPREM VINAGRE”.
Els polls no saben d’estacions. Són capaços de viure còmodament entre nosaltres durant tot l’any i més amb els llargs períodes càlids provocats pel canvi climàtic.
La OMS ha elaborat diferents informes sobre els efectes del canvi climàtic en l’expansió d’algunes malalties provocades, entre d’altres, per paràsits, entre ells polls i caparres. No es tracta d’alarmar, sinó d’assumir que cal convertir en costum repassar els caps dels menuts un parell de dies a la setmana i tornar a la tècnica d’esplugar, com ho feien les nostres iaies. Paciència i pèl a pèl.
Xelo Miralles
Vore article original (samaruc digital)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada