Abans que res, agrair a FAMPA València la invitació a aquestes jornades i poder gaudir de la ponència de Mar Romera, Llicenciada en Psicopedagogia i experta en Intel·ligència Emocional. A l'IES Benlliure de València, i amb el saló d'actes plé de gom a gom, ens varen donar la benvinguda Màrius Fullana, president de FAMPA-València; Eva Tarín, presidenta d'ADIP-PV València (Associació de Directores i Directors d'Infantil i Primària del País Valencià) i posteriorment, Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar Valencià.
Amb una presentació molt poc habitual i meravellosa a càrrec de Sofia, alumna de primària, que va sorprendre i emocionar a Mar Romera i a tots els qui vàrem assistir a la ponència, Mar va començar demanant preguntes als qui allí estàvem. Es va encarregar de trencar tots els estereotips de 'família normal'. El concepte de família és molt ample.
Amb una força comunicativa molt poderosa i amena, Mar es va endinsar en les bases de l'educació emocional, subratllant que “gràcies a la neurociència sabem que no hi ha emocions bones ni dolentes, el més que podem dir és que hi ha emocions agradables i desagradables. Les emocions no són cultura, són química”. I ens va parlar de 10 emocions bàsiques: “desagradables serien la por, la ràbia, la culpa, la tristesa i el fàstic. Els nostres xiquets i adolescents necessiten viure-les totes. Com a emoció neutra està la sorpresa.
I en les emocions agradables tenim l'alegria, de la qual tant es parla, però hi ha més: la curiositat, la seguretat i l'admiració”. Una estructura emocional equilibrada és fonamental per a la salut emocional. I és que, “les estadístiques ens diuen que un de quatre xiquets en la dècada vinent patirà un trastorn de salut mental, així que alguna cosa no estem fent bé”. Mar ens va recordar que “la qualitat de la meua vida depén de la qualitat dels meus pensaments, no de les meues circumstàncies. I els meus pensaments depenen de la plataforma emocional en la qual els emet. És per això que jo no vull que les meues filles siguen felices, jo vull que les meues filles visquen totes les plataformes emocionals, que trien l'emoció adequada en el moment adequat i la intensitat oportuna”. Mar va insistir que “jo vull que les meues filles estiguen tristes quan perden a algú, perquè si no serien psicòpates. Jo vull que les meues filles senten enuig quan algú les trepitja perquè si no seran dones maltractades. Vull que les meues filles senten fàstic per a rebutjar allò que no han d'acollir”. Per a Mar és urgent “entrenar totes les plataformes emocionals i llevar de la nostra vida la intencionalitat de que volem la felicitat per als nostres fills”, perquè “la felicitat és el sentiment que s'ancora en l'emoció de l'alegria, que ve de la dopamina. La dopamina crea addicció i a vegades la busquem fóra quan ja no tenim la capacitat d'entrenar-la des de dins. Busquem l'acetilcolina per a l'aprenentatge i la vida amorosa en família des de la curiositat i l'admiració, on els referents fonamentals seran mamà i papà o uns altres, i en ells hem d'ancorar el vincle. L'amor no s'ancora en l'alegria, s'ancora en l'admiració".
I quines són les emocions més importants per a educar? Mar les resumeix amb la paraula CASA: “Curiositat, Admiració, Seguretat i sols un poquet d'Alegria. No pot ser absolutament tot des de l'alegria perquè això ens portaria a la falsa felicitat. Hui dia se'ns controla precisament amb l'alegria i la felicitat”, considera Mar, que ens repetia que “no podem triar les circumstàncies però sí que som amos de les respostes que fem front a elles”.
Però va voler trencar el mite de l'autoestima: “Jo no compartisc la política i la filosofia de l'autoestima, aposte per l'autoconcepte. Si sistemàticament ma mare o mon pare em diuen que sóc molt guapa i que tinc un cos de model, d'autoestima estic molt bé, però d'autoconcepte regular”. I per això mateix ens adverteix: “Compte amb el ‘tu pots’, no confie en això. Si algú em diu que puc pujar a l'Everest, acabaré malament”.
Mar va concloure amb aquesta analogia: “Els fills són com a cometes: et passes la vida fent-les volar, corres després d'elles fins a quedar-te sense alé, cauen a terra, xoquen amb les teulades i es trenquen, tu les apedaces i consoles, les ajustes, els ensenyes, observes com el vent les bressoles, però t'assegures que un dia podran volar. Finalment volen, necessiten més fil i tu soltes més fil, tot i saber que prompte es desprendrà de la corda i s'elevarà per l'aire. Aleshores t'adonaràs que has fet bé el teu treball”.
"La imaginació i l'emoció sempre guanyen a la raó"
"Els neurocientífics hui dia diuen que la persona intel·ligent, emocionalment parlant, és aquella que sap triar l'emoció oportuna, en el moment oportú, amb la intensitat oportuna"
"Els xiquets no aprenen amb el que els ensenyem, aprenen amb el que ens veuen. Ens aprenen"
"Perquè enamorar-se és admirar, admirar és el que una relació entre dues persones ha de provocar, admiració. Quan t'admire, et mire. Quan et mire, t'estime. Quan t'estime, t'aprenc"
I si en teniu més ganes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada