dimarts, 10 de març del 2020

Cançó de les Trobades 2020. Coreografia

Què em dius? Que la cançó de les Trobades es pot ballar? Vull aprendre els passos de seguida!


Sí, ja tenim ací els primers passos per aprendre a ballar "La Rebolica", la cançó de les Trobades 2020:
O cliqueu a l'enllaç: https://youtu.be/arj0elJCtZo
Recordeu, serà el 16 de maig a Petrés.

LA REBOLICA*

Els xiquets del meu poble
mai parlàvem valencià
i la mestra Doloretes**
ens va posar a cantar.
Vam fer una rebolica,
vam barrejar les cançons
i cantàvem convençuts
que sonaven molt millor.

Un llop amb les dents corcades
no pot menjar-se el torró
i ara només pren sopetes
de tonya, de mona o coc.
El Joan Petit quan balla
veu patir el llop
i festeja amb la Tarara
per tots els racons.

Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?

La mestra es passejava
de bon matí pel Maigmó,***
un caragol trau les banyes
i la mira de gaidó.
Ramonet torna de l’horta
sense figues ni albercocs,
porta la Lluna i la Pruna
de tots els colors.

Les xiquetes de Xixona
han fet la revolució:
han reballat la romana,
s’han tirat la manta al coll.
Han cridat a les amigues:
Anem totes al Postiguet!,
i l’únic que volen ara
és omplir el cabasset.

Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?

Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?

*rebolica [rebolíka] 
1. f. Conjunt de coses desordenades. Quina rebolica que m'ha fet el xiquet en la cuina!
2. f. Avalot, tumult, confusió, desorde. Entre els acampats i els manifestants, s'armà una bona rebolica en la plaça.

Font: Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

** la mestra Doloretes
A llocs com Sant Vicent del Raspeig (poble d' Els Jóvens, autors de la música i intèrprets de la cançó), Sant Joan d'Alacant (poble de Gràcia Jiménez, autora de la lletra), o tants d'altres del sud del País Valencià, moltes xiquetes i xiquets provenen de famílies no valencianoparlants o de famílies que han substituït el valencià nadiu des de fa temps, molts mestres utilitzaren la música popular com a recurs. Un recurs que va ser infal·lible: la música, la fantasia i l'humor, són els millors aliats en mans de xiquetes i xiquets, deixant-los una llavor que perdura amb el temps.
Aquesta "mestra Doloretes", vol ser un homenatge a totes i tots eixos mestres que han fet que el valencià siga (encara) una llengua viva.
Moltes de les mares i pares de l'actualitat, de ben segur que reconeixeran a la mestra Doloretes en algun dels mestres que han tingut a l'escola de Quartell, pionera de les escoles en valencià.
Vaja des d'ací el nostre reconeixement a la tasca de totes i tots eixos mestres que han passat per l'Escola Santa Anna de Quartell. Què estariem fent sense aquelles "Doloretes"?...

***El Maigmó
El Maigmó és una muntanya de 1.296 m d'altitud i situada al cor del Paisatge Protegit del Massís del Maigmó, entre les comarques de l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l'Alcoià.

El Maigmó està entre els termes municipals de Castalla, Agost, Tibi i Petrer, pel seu cim passa el límit entre els quatre termes. Ben repleta de frondosos boscs de pins i carrasques, des de les proximitats de Tibi, un xicotet poble, custodiat per un semiderruït castell i pròxim al pantà més antic d'Europa -en funcionament-, fet construir per Felip II a finals del segle XVI.

Font: Viquipèdia.