El procés d'admissió és el tràmit que segueixen les famílies per a incorporar els fills i filles per primera vegada al sistema educatiu valencià o quan decideixen canviar de centre per qualsevol motiu. Una vegada s'obté una reserva de lloc escolar a través del procés d'admissió, comença el període de matriculació. Les xiquetes i els xiquets que han nascut l'any 2013 podran matricular-se en primer curs d'Educació Primària, els nascuts en 2016 ho podran fer en el primer curs del segon cicle d'Educació Infantil (Infantil de 3 anys) i els nascuts el 2017 en les aules de 2 anys, als municipis on estan establertes.
En aquest espai tens la informació sobre com es realitza el procés d'admissió, qui et pot orientar en el centre educatiu i com pots formar part activa de la comunitat educativa d'un centre.
Informa't sobre l'escola pública: una escola plurilingüe, inclusiva, saludable, sostenible i creativa que t'ofereix el sistema educatiu valencià.
La cançó “Som i serem paraules” sonarà amb força el cap de setmana a les set ciutats que acullen les Trobades d’Escoles en Valencià de les seues respectives comarques. Un mar de maragdes que anirà des d’Orba (Marina Alta) a Castelló de la Plana (Plana Alta) passant pel barri de Sant Josep a València, Aldaia (l’Horta Sud), l’Olleria (la Vall d’Albaida), Quartell (Camp de Morvedre) i Riba-roja del Túria (Camp de Túria).
La cançó composta per Alba Àlvarez “és una crida a compartir el camí, amb l’alegria de l’alumnat i amb les nostres paraules de sempre” explica la mestra. La mar de maragdes és com Alba Àlvarez va transformar el cartell de les Trobades en dos versos, “m’agrada la paraula maragda i vaig imaginar el vaixell surant damunt la mar”.
La música i la veu és de Dani Miquel “una lletra a la qual li vaig trobar la melodia de seguida. Volia que sonara agradable, apegalosa, i sobretot viva com són les Trobades. M’emociona quan escolte als xiquets i xiquetes cantar la cançó perquè ha complit perfectament la seua funció”.
Enguany, l’eslògan de les Trobades de la Federació Escola Valenciana és “Som i serem paraules”, en homenatge al lexicògraf i activista cultural Francesc Ferrer i Pastor. Fa més de 50 anys, Ferrer i Pastor va publicar un diccionari, el famós diccionari blanc i blau, gràcies al qual recuperàrem el valencià genuí que havia caigut en desús després de molts anys de manca de polítiques lingüístiques de les institucions valencianes i, sobretot, perquè la nostra llengua no s’ensenyava ni era vehicle d’aprenentatge. Encara és un diccionari molt útil que cap en la palma d’una mà; sempre a l’abast per triar, a les aules, la paraula més idònia; al calaix més proper, per usar-lo a mitjan redacció; obert, a l’atzar, de bat a bat, per oferir el seu tresor. Ferrer i Pastor ha estat un artesà que ha rescatat les paraules de l’oblit.
Els cartells de la Trobades 2019 es visten amb els seus colors i incorporen un vaixell de paper, amb el logo d’Escola Valenciana. La nostra entitat continuarà el viatge en què s’embarcà Francesc Ferrer i Pastor. Navegarem, potser, amb dies de mala mar, però sabem que comptem amb la vitalitat dels bons vents de milers de mares i pares, de xiquets i xiquetes, de comunitats educatives, que han escollit el valencià com a llengua d’aprenentatge. És un model educatiu arrelat, ara, en el plurilingüisme i la multiculturalitat, i inspirat en els grans corrents pedagògics que busquen respostes per als reptes socials del segle XXI.
Aquest model educatiu, basat en l’ensenyament en valencià, ha demostrat ser un model d’èxit, perquè, després de més de 30 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià de 1983, generacions d’alumnes han aconseguit un nivell òptim de competència lingüística, tant en castellà i com en valencià, i han tingut un rendiment curricular exemplar. Els bons resultats d’aquesta experiència educativa han constituït l’espenta d’eixida de l’actual llei de plurilingüisme, la qual, interpretant l’elecció dels consells escolars, assenyala un increment global dels programes vehiculats en valencià del 30% al 52%, amb la incorporació d’una llengua estrangera.
A pesar d’això, es tractaria d’un percentatge baix en un sistema educatiu que ha de ser l’espill de la diversitat lingüística i cultural d’un país que l’ha de valorar, cultivar i fomentar, com un patrimoni compartit entre els valencians i les valencianes, sense fronteres interiors, sense excepcions aïllacionistes, sense prejudicis monolingües. En aquest sentit, necessitem una llei d’igualtat lingüística que siga el marc normatiu que acabe amb les discriminacions, que supere tants recels infundats, que ens cohesione territorialment, que desintoxique la convivència entre les comunitats lingüístiques. En definitiva, que siga un estímul positiu de l’ús social del valencià.
Al nostre parer, la primera iniciativa que ha de sorgir d’aqueix marc d’igualtat lingüística ha de ser incloure la competència lingüística en l’Estatut de la Funció Pública Valenciana, perquè forme part de la caixa de ferramentes del funcionariat que treballa en les nostres administracions. El coneixement instrumental de llengües és un ingredient inseparable de la qualitat en la prestació de serveis públics i un factor que millora l’atenció personal als seus usuaris i a les seues usuàries.
Per treballar per la igualtat lingüística, haurem de fer els passos necessaris per a corregir els efectes col·laterals negatius de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), legislada al parlament espanyol durant l’època de majories conservadores. La LOMCE no sols arbitra un sostre de creixement baix per a les llengües cooficials, sinó que és una llei que mercantilitza l’educació, la degrada. A més, és marcadament retrògrada, perquè s’ha negat a estar a l’altura dels grans reptes socials del segle XXI i, en definitiva, vulnera un segment ampli de marcs legislatius i jurídics actuals, entre els quals trobem el dret constitucional que atorga idèntiques oportunitats al conjunt de la ciutadania. La LOMCE evita ser un model educatiu integrador, és segregador. La LOMCE fuig d’alimentar-se dels valors humanístics de progrés social, com la igualtat de gènere, la societat del coneixement, la cooperació i no la competitivitat, el raonament constructiu, els valors mediambientals, el respecte i no la intransigència, el pes de les paraules en l’aprenentatge de la vida.
Per tal de fer realitat l’escola que volem, l’educació que necessitem, caldria reivindicar, també, un finançament autonòmic més just.
Gràcies a la Coordinadora d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, a la Regidoria d'Educació i Ajuntament de Quartell, als membres de l'AMPA Santa Anna (no sols a la Junta) per les vesprades de faena (quina sorpresa a l'escenografia! No podríem indultar alguna peça de les que heu fet?), als mestres de l'escola per la seua implicació, per polir la iniciativa de la cançó de les xiquetes, tècnics i ajudants de la vetlada, a la Fundació Sambori i per damunt de tot, a les xiquetes i xiquets participants en aquesta edició dels premis.
L'aforament de l'Auditori de Quartell es va quedar curt, hi va acudir gent per omplir tres auditoris. La vetlada va estar conduïda magistralment per Sergi Juesas (Camí de Nora), i se'ns va fer curta a tots. Enhorabona als premiats, i seguiu en eixa línia. Molt important destacar, com ho va fer Carmen Ausina a la presentació, que el Premi Sambori és el premi literari escolar amb més participació d'Europa.
Alumnes de l'escola Santa Anna Quartell, al muntage inicial de "Som i serem paraules":
Abans que res, agrair a FAMPA València la invitació a aquestes jornades i poder gaudir de la ponència de Mar Romera, Llicenciada en Psicopedagogia i experta en Intel·ligència Emocional. A l'IES Benlliure de València, i amb el saló d'actes plé de gom a gom, ens varen donar la benvinguda Màrius Fullana, president de FAMPA-València; Eva Tarín, presidenta d'ADIP-PV València (Associació de Directores i Directors d'Infantil i Primària del País Valencià) i posteriorment, Encarna Cuenca, presidenta del Consell Escolar Valencià.
Amb una presentació molt poc habitual i meravellosa a càrrec de Sofia, alumna de primària, que va sorprendre i emocionar a Mar Romera i a tots els qui vàrem assistir a la ponència, Mar va començar demanant preguntes als qui allí estàvem. Es va encarregar de trencar tots els estereotips de 'família normal'. El concepte de família és molt ample.
Amb una força comunicativa molt poderosa i amena, Mar es va endinsar en les bases de l'educació emocional, subratllant que “gràcies a la neurociència sabem que no hi ha emocions bones ni dolentes, el més que podem dir és que hi ha emocions agradables i desagradables. Les emocions no són cultura, són química”. I ens va parlar de 10 emocions bàsiques: “desagradables serien la por, la ràbia, la culpa, la tristesa i el fàstic. Els nostres xiquets i adolescents necessiten viure-les totes. Com a emoció neutra està la sorpresa.
I en les emocions agradables tenim l'alegria, de la qual tant es parla, però hi ha més: la curiositat, la seguretat i l'admiració”. Una estructura emocional equilibrada és fonamental per a la salut emocional. I és que, “les estadístiques ens diuen que un de quatre xiquets en la dècada vinent patirà un trastorn de salut mental, així que alguna cosa no estem fent bé”. Mar ens va recordar que “la qualitat de la meua vida depén de la qualitat dels meus pensaments, no de les meues circumstàncies. I els meus pensaments depenen de la plataforma emocional en la qual els emet. És per això que jo no vull que les meues filles siguen felices, jo vull que les meues filles visquen totes les plataformes emocionals, que trien l'emoció adequada en el moment adequat i la intensitat oportuna”. Mar va insistir que “jo vull que les meues filles estiguen tristes quan perden a algú, perquè si no serien psicòpates. Jo vull que les meues filles senten enuig quan algú les trepitja perquè si no seran dones maltractades. Vull que les meues filles senten fàstic per a rebutjar allò que no han d'acollir”. Per a Mar és urgent “entrenar totes les plataformes emocionals i llevar de la nostra vida la intencionalitat de que volem la felicitat per als nostres fills”, perquè “la felicitat és el sentiment que s'ancora en l'emoció de l'alegria, que ve de la dopamina. La dopamina crea addicció i a vegades la busquem fóra quan ja no tenim la capacitat d'entrenar-la des de dins. Busquem l'acetilcolina per a l'aprenentatge i la vida amorosa en família des de la curiositat i l'admiració, on els referents fonamentals seran mamà i papà o uns altres, i en ells hem d'ancorar el vincle. L'amor no s'ancora en l'alegria, s'ancora en l'admiració".
I quines són les emocions més importants per a educar? Mar les resumeix amb la paraula CASA: “Curiositat, Admiració, Seguretat i sols un poquet d'Alegria. No pot ser absolutament tot des de l'alegria perquè això ens portaria a la falsa felicitat. Hui dia se'ns controla precisament amb l'alegria i la felicitat”, considera Mar, que ens repetia que “no podem triar les circumstàncies però sí que som amos de les respostes que fem front a elles”.
Però va voler trencar el mite de l'autoestima: “Jo no compartisc la política i la filosofia de l'autoestima, aposte per l'autoconcepte. Si sistemàticament ma mare o mon pare em diuen que sóc molt guapa i que tinc un cos de model, d'autoestima estic molt bé, però d'autoconcepte regular”. I per això mateix ens adverteix: “Compte amb el ‘tu pots’, no confie en això. Si algú em diu que puc pujar a l'Everest, acabaré malament”.
Mar va concloure amb aquesta analogia: “Els fills són com a cometes: et passes la vida fent-les volar, corres després d'elles fins a quedar-te sense alé, cauen a terra, xoquen amb les teulades i es trenquen, tu les apedaces i consoles, les ajustes, els ensenyes, observes com el vent les bressoles, però t'assegures que un dia podran volar. Finalment volen, necessiten més fil i tu soltes més fil, tot i saber que prompte es desprendrà de la corda i s'elevarà per l'aire. Aleshores t'adonaràs que has fet bé el teu treball”.
"La imaginació i l'emoció sempre guanyen a la raó"
"Els neurocientífics hui dia diuen que la persona intel·ligent, emocionalment parlant, és aquella que sap triar l'emoció oportuna, en el moment oportú, amb la intensitat oportuna"
"Els xiquets no aprenen amb el que els ensenyem, aprenen amb el que ens veuen. Ens aprenen"
"Perquè enamorar-se és admirar, admirar és el que una relació entre dues persones ha de provocar, admiració. Quan t'admire, et mire. Quan et mire, t'estime. Quan t'estime, t'aprenc"
Des de la recentment creada Xarxa AFA Les Valls (Associació de Famílies d'Alumnes de Les Valls), integrada per les diferents AMPA de les escoles de Les Valls:
Joves de tot el món s'estan mobilitzant pel clima 🌍.
Les nostres filles i fills encara són xicotets per a unir-se, però no volem que es queden al marge. Des del col·lectiu "Mares pel clima" 💪proposem donar suport a la mobilització portant els infants al col·legi els DIVENDRES amb la SAMARRETA PEL CLIMA:
Agafa una samarreta blanca (millor si és reciclada, encara que haja d'anar a l'inrevés 🎽) i escriu amb lletres (verdes si és possible) PEL CLIMA. Personalitza el lema com vulgues: "xiquetes i xiquets PEL CLIMA" / "Júlia PEL CLIMA"/ "En peu PEL CLIMA"... I si t'animes, porta-la amb una mascareta o un mocador 😷per a denunciar la contaminació que ens fa tan de mal.
CADA DIVENDRES, EN PEU PEL CLIMA 🏔🏝🚲❄️🌧🌈☀️🌍
Si voleu seguir més de prop les accions que es volen dur a termini, podeu fer-ho pel grup de Whatsapp (Mares Pel Clima València):